El camino que no iba a ninguna parte

A la sortida del poble hi havia una bifurcació amb tres camins: un anava cap al mar, el segon a la ciutat i el tercer no anava enlloc. En Martí ho sabia perquè ho havia preguntat a tots, i tots li havien donat la mateixa resposta:

"Aquest camí d'allà? No porta enlloc. És inútil anar per allà."

Era tan obstinat que van començar a anomenar-lo Martí el tossut, però ell no s'ho prenia malament i seguia pensant en el camí que no duia enlloc. Quan va ser prou gran, un matí es va aixecar d'hora, va sortir del poble i, sense donar-li més voltes, va prendre el camí misteriós sense mirar enrere.

Un conte d'un dels majors escriptors contemporanis en què la innocència, la curiositat i la tenacitat s'uneixen per arribar on ningú abans havia arribat.

Tapa dura