Definició de creativitat per varis autors

Weithermer (1945): “El pensament productiu consisteix a observar i tenir en compte trets i exigències estructurals. És la visió de debò estructural, no fragmentada”.

Guilford (1952): “La creativitat, en sentit limitat, es refereix a les aptituds que són característiques dels individus creadors, com la fluïdesa, la flexibilitat, l'originalitat i el pensament divergent”. 

Thurstone (1952): “És un procés per formar idees o hipòtesis, verificar-les i comunicar els resultats, suposant que el producte creat sigui alguna cosa nova”.

Obsbon (1953): “Aptitud per representar, preveure i produir idees. Conversió d'elements coneguts en alguna cosa nova, gràcies a una imaginació poderosa.” 

Barron (1955): “És una aptitud mental i una tècnica de pensament”.

Flanagan (1958): “La creativitat es mostra en donar existència a alguna cosa nova. L'essencial aquí està en la novetat i la no existència prèvia de la idea o producte. La creativitat és demostrada inventant o descobrint una solució a un problema i en la demostració de qualitats excepcionals en la solució del mateix.”

May (1959): “La trobada de l'home intensament conscient amb el seu món”.

Fromm (1959): “La creativitat no és una qualitat de la qual estiguin dotats particularment els artistes i altres individus, sinó una actitud que pot posseir cada persona”. 

Murray (1959): “Procés de realització els resultats de la qual són desconeguts, sent aquesta realització alhora valuosa i nova”.

Rogers (1959): “La creativitat és una emergència en acció d'un producte relacional nou, manifestant-se d'una banda la unicitat de l'individu i per un altre els materials, fets, gent o circumstàncies de la seva vida”. 

Mac Kinnon (1960): “La creativitat respon a la capacitat d'actualització de les potencialitats creadores de l'individu a través de patrons únics i originals”. 

Getzels i Jackson (1962): “La creativitat és l'habilitat de produir formar noves i reestructurar situacions estereotipades”.

Parnes (1962): “Capacitat per trobar relacions entre idees abans no relacionades, i que es manifesten en forma de nous esquemes, experiències o productes nous”.

Ausubel (1963): “La personalitat creadora és aquella que distingeix a un individu per la qualitat i originalitat fora del comuna de les seves aportacions a la ciència, a l'art, a la política, etcètera”.

Freud (1963): “La creativitat s'origina en un conflicte inconscient. L'energia creativa és vista com una derivació del sexualitat infantil sublimada, i que l'expressió creativa resulta de la reducció de la tensió”.

Bruner (1963): “La creativitat és un acte que produeix sorpreses al subjecte, en el sentit que no ho reconeix com a producció anterior”. 

Drevdahl (1964): “La creativitat és la capacitat humana de produir continguts mentals de qualsevol tipus, que essencialment puguin considerar-se com a nous i desconeguts per els qui els produeixen”.

Stein (1964): “La creativitat és l'habilitat de relacionar i connectar idees, el substrat d'ús creatiu de la ment en qualsevol disciplina”.

Piaget (1964): “La creativitat constitueix la forma final del joc simbòlic dels nens, quan aquest és assimilat en el seu pensament”. 

Mednick (1964): “El pensament creatiu consisteix en la formació de noves combinacions d'elements associatius. Com més remotes són aquestes combinacions més creatiu és el procés o la solució”.

Torrance (1965): “La creativitat és un procés que torna a algú sensible als problemes, deficiències, esquerdes o llacunes en els coneixements i ho porta a identificar dificultats, buscar solucions, fer especulacions o formular hipòtesis, aprovar i comprovar aquestes hipòtesis, a modificar-les si és necessari a més de comunicar els resultats”. 

Gutman (1967): “El comportament creatiu consisteix en una activitat per la qual l'home crea un nou ordre sobre el contorn”. 

Fernández (1968): “La creativitat és la conducta original productora de models o éssers acceptats per la comunitat per resoldre certes situacions”.

Barron (1969): “La creativitat és l'habilitat de l’ésser humà a portar alguna cosa nova a la seva existència”.

Oerter (1971): “La creativitat representa el conjunt de condicions que precedeixen a la realització de les produccions o de formes noves que constitueixen un enriquiment de la societat”.

Guilfrod (1971): “Capacitat o aptitud per generar alternatives a partir d'una informació donada, posant l'èmfasi en la varietat, quantitat i rellevància dels resultats”. 

Ulmann (1972): “La creativitat és una espècie de concepte de treball que reuneix nombrosos conceptes anteriors i que, gràcies a la recerca experimental, adquireix una vegada i una altra un sentit nou”.

Aznar (1973): “La creativitat designa l'aptitud per produir solucions noves, sense seguir un procés lògic, però establint relacions llunyanes entre els fets”.

Sillamy (1973): “La disposició per crear que existeix en estat potencial en tot individu i en totes les edats”. 

Wollschalager (1976): “La creativitat és com la capacitat d'il·luminar noves relacions, de transformar les normes donades de tal manera que serveixin per a la solució general dels problemes donats en una realitat social”.

Arieti (1976): “És un dels mitjans principals que té l'ésser humà per ser lliure no només de les seves respostes condicions, sinó també de les seves decisions habituals”. 

Torrance (1976): “Creativitat és el procés de ser sensible als problemes, a la deficiències a les llacunes del coneixement, als elements passats per alt, a les faltes d'harmonia, etc.; de resumir una informació vàlida; de definir les dificultats i identificar el element no vàlid; de buscar solucions; de fer suposicions o formular hipòtesis sobre les deficiències; d'examinar i comprovar aquestes hipòtesis i modificar-les si cal, perfeccionant-les i finalment comunicar els resultats”.

Marín (1980): “Innovació valuosa”.

Pesut (1990): “El pensament creatiu pot ser definit com un procés metacognitiu d’autoregulació, en el sentit de l'habilitat humana per modificar voluntàriament la seva activitat psicològica pròpia i la seva conducta”.

De la Torre (1991): “Capacitat i actitud per generar idees noves i comunicar-les”.

Davis i Scott (1992): “La creativitat és el resultat d'una combinació de processos o atributs que són nous per al creador”. 

Gervilla (1992): “Creativitat és la capacitat per generar alguna cosa nova, ja sigui un producte, una tècnica, o una manera d'enfocar la realitat”.

Mitjáns (1995): “Creativitat és el procés de descobriment o producció d'alguna cosa nova que compleix exigències d'una determinada situació social”.

Csikszenmihalyi (1996): “La creativitat és qualsevol acte, idea o producte que canvia un camp ja existent, o que transforma un camp ja existent en un de nou”.

Pereira (1997): “Ser creador no és tant un acte concret en un moment determinat, sinó un continu ‘estar sent creador’ de la pròpia existència en resposta original… És aquesta capacitat de gestionar la pròpia existència, prendre decisions que vénen ‘de dins’, potser ajudades d'estímuls externs; d'aquí la seva originalitat”.

Esquivias (1997): “La creativitat és un procés mental complex, el qual suposa: actituds, experiències, combinatòria, originalitat i joc, per aconseguir una producció o aportació diferent al que ja existia”.

López i Recio (1998): “Creativitat és un estil que té la ment per processar la informació, manifestant-se mitjançant la producció i generació de situacions, idees o objectes amb cert grau d'originalitat; aquest estil de la ment pretén d'alguna manera impactar o transformar la realitat present de l'individu”.

Rodríguez (1999): “La creativitat és la capacitat de produir coses noves i valuoses”.

Togno (1999): “La creativitat és la facultat humana d'observar i conèixer una infinitat de fets dispersos i relacionats generalitzant-los per analogia i després sintetitzar-los en una llei, sistema, model o producte; és també fer els mateix però d'una millor forma”.

Gardner (1999): “La creativitat no és una espècie de fluid que pugui rajar en qualsevol adreça. La vida de la ment es divideix en diferents regions, que jo denomino ‘intel·ligències’, com la matemàtica, el llenguatge o la música. I en una determinada persona pot ser molt original i inventiva, fins i tot imaginativa, en una d'aquestes àrees sense ser particularment creativa en cap de les altres”.

Goleman, Kaufman i Ray (2000): “…contacte amb l'esperit creatiu, aquesta musa esquiva de les bones –i de vegades genials- idees”.

Matisse: “Crear és expressar el que es té dins de si”.

Gagné: “La creativitat pot ser considerada una forma de solucionar problemes, mitjançant intuïcions o una combinació d'idees de camps molt diferents de coneixements”.

Encunya: “La creativitat és una qualitat atribuïda al comportament sempre que aquest o el seu producte presentin trets d'originalitat”.

Grinberg: “Capacitat del cervell per arribar a conclusions noves i resoldre problemes d’una forma original. Es relaciona amb l'efectiva integració de tots dos hemisferis cerebrals”.

Bianchi: “Procés que compromet la totalitat del comportament psicològic d'un subjecte i la seva correlació amb el món, per concloure en un cert producte, que pot ser considerat nou, valuós i adequat a un context de realitat, ficció o identitat”.