- Inici>
- Creativation Talks 2018 - Vídeos ponències>
- María Acaso, professora, investigadora i escriptora especialitzada en educació
María Acaso, professora, investigadora i escriptora especialitzada en educació
-
EspaiBloc 2. Mètodes d'aprenentatge innovadors
-
PonènciaClasse magistral
Elements que conformen el nostre món:
Hiperrealitat: tenim moltes imatges, inputs al nostre entorn que són mes importants que la realitat en sí mateixa, i això afecta a les pràctiques formatives; els nens tenen molta més informació de les series, dels personatges de TV que no pas de la realitat que es envolta.
Hiperconsum: A més, vivim en un món en que hem deixat de ser ciutadans i ciutadanes per convertir-nos en consumidors i consumidores. L’hiperconsum provoca terrors visuals: terror a envellir, a ser massa grassos, a veure/acceptar allò que no ens agrada.
“Hem de pensar en l’entreteniment com la veritable pedagogia dels nostres dies: per mi, Disney no és entreteniment, sinó pura pedagogia: els inputs que ens transmeten els dibuixos penetren amb molta més força al cap d’un nen que no pas els de l’escola”
“En l’àmbit de l’educació vaig veure com la universitat, enlloc de potenciar la passió pel coneixement, el que feia era matar-lo. Fem una educació bulímica: memoritzar, vomitar, tornar a memoritzar... L’escola és una farsa on apostem per la certificació i no per l’aprenentatge”
“No podrien ser les arts la solució per transformar metodològicament l’escola? En el segle XXI necessitarem molt de pensament creatiu per poder analitzar un present complex. Per què no podem entendre les arts com un marc metodològic per a qualsevol aprenentatge? L’art treballa el pensament divergent que, davant d’un problema, aporta múltiples solucions, en canvi el pensament lògic que s’aplica a l’escola porta a una solució única”
“Elements que necessita l’educació: pensaments divergents, pensament crític, retòrica, ficció, subjectivitat. La ficció, per exemple, està superposicionada a les nostres vides i, en canvi, gairebé no entra a les aules”
“L’Art Thinking implica una pedagogia sexio, en altres paraules, la introducció del plaer a les aules. Només generant una emoció , incorporant allò inesperat, el secret, l’extraordinari, la improvisació, la sorpresa... aconseguirem deixar petjada”
“Hem d’entendre els professors i els alumnes com a artistes i productors culturals, entendre la classe com una obra d’art”
“Hem d’afavorir projectes lents, llargs i que generin afectivitats entre la comunitat que els crea, tal com es treballa en el món de l’art”
Elements clau:
- Afegim el pensament divergent al pensament lògic amb el que ja es treballa a les escoles
- Convertim la pedagogia en alguna cosa més sexi
- Tu ets un artista i els teus alumnes també i podem entendre els nostres formats pedagògics com a obra d’art
- Passem del Do It Yourself al Do It With Others
“Hem d’entendre el nostre paper en la transformació de l’educació com una metàfora: tots som petits flocs de neu i junts podem aconseguir canviar el paisatge”