Hanan El Yazidi i Maria Majó Clavell

Una experiència vital: Hanan El Yazidi i  la seva mestra en una aula d’acollida, Maria Majó. Una història que demostra el poder de la inspiració d’una mestra i la capacitat de transformar la vida d’una de les seves alumnes, que avui després de culminar un Màster en Relacions internacionals presideix l’Associació Intercultural Ibn Rochd, des de la qual orienta i guia a altres joves com ella.  

Hanan El Yazidi

“Vaig arribar a Catalunya a l’edat de fer el batxillerat. Només parlava una mica de francès i havia de començar de zero. El meu somni era estudiar medicina, i tenia dues opcions, intentar-ho, tot i les dificultats que representava, o tirar la tovallola”

“Les famílies són determinants en l’educació d’un nen, i en el cas dels nouvinguts, el desconeixement del sistema educatiu per part dels pares, a banda de les dificultats socials, econòmiques, etc. Són un handicap molt important”

“En el meu cas, la meva mestra de l’aula d’acollida, la Maria Majó, va ser determinant: em va donar la mà i em va dir que podia posar-me al dia en dos anys. La seva tasca de professora no acabava a l’aula, sinó que seguia fora, al carrer, amb consells, amb ajuda, amb l’interès per com m’anava tot. Només amb la paraula tú potsi que et donin la mà, ja és una gran motivació per un nen, sobretot pensant en nens que no tenen cap altre estímul per estudiar”

“La meva mare no va poder tenir educació, però va ser molt tenaç i es va preocupar molt per què els seus 5 fills, acabats d’arribar a Catalunya, tinguessin un futur millor que el seu”

“La integració és trobar-se a mig camí, és la tolerància i el respecte per l’altre. Si no, no ho podem anomenar integració. Si jo nego tot el meu origen i bagatge, això no és integració. No hem de negar els nostres orígens, ens convertiríem en altres persones, hem de trobar un punt a mig camí on ens acceptem i ens enriquim mútuament.

“La meva mare porta vel i jo l’he portat fins fa poc, perquè veig que si el porto, la societat no m’acaba d’acceptar, però hi ha una cultura i una essència que jo no vull deixar enrere. Encara hi ha un llarg camí a recórrer perquè ens acceptem tots amb naturalitat, com per exemple amb el fet de respectar les festes tradicionals i religioses d’altres cultures a l’escola”

“Lamentablement, a les aules hi segueix havent racisme”

 Maria Majó

 “La tasca de les aules d’acollida pels nens i nenes nouvinguts es resumeix en una sola paraula: estimar-los i valorar-los. Malgrat les dures situacions que pateixen, aquests nens i nenes  tenen unes grans capacitats per tirar endavant però aquestes estan amagades per tot el seu entorn social”

“Catalunya és una societat acollidora, però també és cert que les famílies que arriben no valoren encara l’educació com un pas per poder anar endavant. Hem hagut de treballar molt per què aquests pares creguessin en l’educació com a eina fonamental pel benestar dels seus fills”

“Per mi, les emocions son un compromís molt profund essencial en la nostra vida. Vull que aquesta mainada tingui el seu lloc i ens aportin a la nostra societat, que s’estimin el país”

“Més que integració m’agrada la paraula fusió: cal estar disposat a canviar coses d’un mateix, del nostre estat estable, de la mateixa manera que demanem que ells estiguin disposats a canviar coses i a formar part de la societat on ara viuen”

“Els partits i sectors socials que proclamen el rebuig dels immigrants no saben que s’estan autodestruint ells mateixos”

“Encara hi ha segregació escolar: escoles amb un 90% de població nouvinguda i altres que gairebé no en tenen. Els catalans fugim d’aquestes escoles, això és un fet”