Dolors Reig, psicòloga

“Estem davant la fi de les generacions? La generació Y o generació perduda no és tan digital com sembla, i va créixer en un moment en què Internet era sospitosa de tot tipus de maldats. Per això són precisament els més crítics amb les noves tecnologies. En canvi, per a les generacions més joves  (generació z),  les noves tecnologies són vida, són la plaça del poble, són els nous espais d’interacció social. En saben molt de tecnologies però si no hi són els de generacions anteriors, qui els proporcionarà l’orientació ètica i els valors? Si els pares i els mestres no hi som, els estem abandonant”.

  “Cal un adult que ajudi els nostres fills a contextualitzar el que està passant a la plaça del poble. Per ells, no hi ha diferència entre el que passa a les xarxes socials i el que passa al carrer. Els estem deixant orfes en desenvolupament moral si ens auto-excloem de les xarxes socials.

 “Com a professors, hem de seguir sent orientadors, guies, posar les arrels, però sense mostrar cap prepotència intel·lectual que exclogui Internet. Hem de col·laborar amb els nostres alumnes. La tecnologia no ens substitueix, això no ens ha de fer cap mena de por. Tecnològicament els nens sempre ens donaran mil voltes, però la base ètica, moral, cultural, de context, l’hem de posar nosaltres.”

“La generació Y ha vist també la fi del treball tal com l’hem entès durant dècades. La Generació Z, en canvi, és molt més emprenedora, té ganes de fer coses noves; fins i tot estan reformulant l’àmbit professional, ja ni tant sols pensen en professions, sinó en com aportar o solucionar a problemes detectats.”

“La primera Internet era molt participativa, implicava teclejar, buscar, i ara hi ha elements de consum molt més passius (vídeos de You Tube, sèries...).” 

“El problema no és com fer que aprengui aquesta nova generació, sinó com motivar-los per què aprenguin. És una generació que té diversos superpoders, i un d’aquests superpoders és que són mestres en aprenentatge permanent”.

“Ningú envelleix si no perd la capacitat d’aprendre”.

“El fet de l’aprenentatge permanent i de poder accedir i consumir tot tipus de continguts que estan lliurement a Internet trenca amb el concepte de generacions.

“Ens calen noves narratives, noves competències que fomentin la participació, l’autenticitat, la col·laboració, el multimèdia o la diversió”

“Que com a mestres i com a pares exercim activament com a referents ètics i culturals en dependrà que els nostres fills o alumnes siguin superherois o supermalvats. Hem d’aconseguir que facin cooltubbingenlloc de trashtubbing, que aportin continguts positius i no negatius o inútils”.

“La nostra resposta, avui, ha de ser sensibilitzar-los de les conseqüències dels seus actes, per exemple de què el simple fet de mirar continguts de poc valor està donant més rellevància al mateix tipus de continguts”.