Nens creatius, adults literals

Avui dia la creativitat i la innovació són dos aspectes molt ben valorats i indispensables en l'àmbit professional, en canvi, a l'escola passa tot el contrari i això fa que quan els nens són adults ja no són tan creatius com quan eren petits.

Els nens petits són creatius, arrisquen, improvisen, no tenen por a equivocar-se, però els adults penalitzem, en general, l'error, i això fa que els nens vagin perdent la creativitat i les ganes d'innovar ja que per poder innovar s'ha d'estar disposat a fracassar.

Fernando Safareig relata en un dels seus llibres, “Si un mestre demana a un nen que dibuixi un paisatge i la criatura és molt original i pinta tot de negre, el professor li rectifica; el professor no està preparat per ser sorprès i, habitualment, no li agrada ser sorprès; el professor vol que les respostes en els exercicis i en els exàmens s'ajustin al que diu el llibre o ell ha explicat, i això limita el potencial dels nens, els fa més maldestres i menys intel·ligents perquè utilitzen poc la imaginació, no se'ls deixa ser creatius, i així passa que, quan surten de primària, i encara més de secundària, són menys creatius que quan van arribar a l'escola”.

A més, en l'àmbit professional, es demana gent creativa, innovadora, emprenedora, que pensi, que tingui idees originals, que busqui solucions pròpies però en canvi a l'escola es demana tot el contrari, que els nens sàpiguen i escriguin en els exàmens el que posa en el llibre o el que ha explicat el professor a classe. No se'ls deixa tenir opinió, llibertat d'expressió, s'han de limitar a aprendre les coses exactament tal com se'ls diu que són. Això fa que els alumnes que treuen bones notes, en general, quan surten de l'escola i entren en l'àmbit professional no saben improvisar, innovar, no saben trobar solucions i idees ni anar més enllà del que han après dels apunts; solament són bons a l'escola, on els donaven la solució que seguir i havien de fer les coses com els deien, d'una única manera, sense pensar diferent.