Compte amb les "supermares"

Protegir als teus fills més del compte pot limitar la capacitat creativa i immunològica. Oferir-los reptes la millora!

 

Al biòleg i intel·lectual E.O. Wilson li van preguntar una vegada quin era el principal obstacle per al desenvolupament dels infants. La seva resposta va ser: "la supermare". Perquè les supermares intenten eliminar l'assaig i error i la antifragilidad de la vida dels nens.

Nicholas Nassim Taleb dedica un llibre de 639 pàgines, "Antifrágil, les coses que es beneficien del desordre", a mostrar-nos com la manera en què vivim ens està portant a fragilizarnos posant en risc la nostra supervivència personal, la supervivència de les nostres organitzacions i la supervivència de la nostra espècie sencera.

Tornant a les "supermares", el que aquestes no saben és que per tenir un cervell sa, creatiu, capaç de prendre bones decisions i de mantenir-nos saludables, necessitem actuar, experimentar i explorar.

Sabem que el cervell destrueix les connexions que no hagin estat transformades per l'experiència.

  • Fins als 11 anys perdem les neurones que no troben un equip
  • En l'apoptosi neuronal que té lloc durant l'adolescència perdem els conjunts de neurones no estan validats per l'experiència
  • Les rates en llibertat desenvolupen un cervell un 25% més gran que les rates en captivitat; i aquesta diferència ocorre en tan sols tres mesos de comparació

Sembla que les "supermares" tampoc saben que l'esforç no és optatiu.

Els circuits de les neurones que s'activen conjuntament van recoberts d'una capa de mielina que és el mitjà que facilita les transmissions dels impulsos elèctrics entre elles. El gruix d'aquest recobriment augmenta amb l'esforç, o sigui, amb l'ús continuat del circuit. Major gruix es tradueix en més velocitat de transmissió (que pot arribar a ser multiplicada fins per un factor de 100) i també en la reducció de fins a un factor de 30 en el temps refractari, és a dir, en el temps d'espera o descans necessari abans que el circuit pugui tornar a activar-se amb la mateixa eficiència mostrada a l'inici. Així doncs, esforçar-nos té premi: ens permet ser més àgils i més eficients.

D'altra banda, els estudis demostren que necessitem reptes: Els reptes augmenten la nostra antifrágilidad, és a dir, la nostra capacitat de respondre a reptes cada vegada més grans.

Els millors cavalls perden quan competeixen contra altres més lents i guanyen amb rivals a la seva alçada. L'absència de reptes perjudica els millors.

La nostra pèrdua d'interès per l'esforç i pels reptes és antinatural perquè la natura ens premia l'esforç.

Perquè continuem amb vida, la nostra biologia ens recompensa cada vegada que satisfem una de les nostres necessitats de supervivència bàsica com menjar per exemple. Doncs bé, la recompensa hormonal que rebem quan duem a terme nous descobriments, és tan o més important que la que deriva de satisfer les nostres necessitats de supervivència bàsiques. La gratificació és tan intensa que podríem oblidar-nos de menjar o de dormir, per exemple. Els experiments duts a terme amb ratolins en els quals se'ls dóna a triar entre estimular el seu centre de gratificació o menjar, demostren que prefereixen el primer.

El citat experiment explica científicament per què podem oblidar-nos de menjar i dormir, i malgrat això mantenir l'energia i el bon humor, quan estem absorbits per activitats que ens resulten interessants i demandants; perquè la gratificació hormonal que aquestes activitats ens ofereixen és superior a la gratificació hormonal que ens ofereix menjar; a més el grau de plaer associat a la gratificació hormonal és superior al grau de dolor físic amb el qual el cos ens avisa que necessitem menjar.

Altres experiments, portats també a terme amb ratolins, demostren que un entorn estimulant pot compensar els efectes nocius de l'enverinament amb plom. Per reflexionar...

Tots tenim clar que menjar és una necessitat de supervivència bàsica. Però a partir d'avui, hauríem de començar també a tenir clar que activitats com aprendre, inventar, descobrir i explorar són també necessitats de supervivència bàsica perquè practicar-les millora la nostra salut física, emocional i mental, mentre que no practicar-les disminueix la nostra claredat i agilitat mental i també la nostra resposta immunològica quedant més indefensos davant de les agressions del medi.

Estic totalment d'acord amb el que va ser un llibre best-seller en el seu moment, "Més Plató i menys Prozac" de Lou Marinoff.

Passa el mateix amb els Reptes: "Més Reptes i menys Prozac".

 

Juna Albert

Experta en innovació i lideratge, fundadora d Inno+

i membre del Comitè d'Experts
de la Fundació per a la Creativació
  • Supermare

Comentaris