6 TIPS CREATIVADORS DE L’ESCOLA THAU

Guanyadors del premi "Eduquem la Creativació"

Aquest mes de juny hem celebrat els premis Eduquem la Creativació, organitzats per la nostra fundació, on hem destacat l’Escola Thau de Barcelona com a Escola Creativadora pel seu projecte creatiu i innovador, però sobretot per la seva trajectòria educadora en la creativació.

L'Agustí Olivares, director de l'escola, ens va oferir durant l’entrega dels premis una visió panoràmica de la seva aposta per la creativitat i la innovació. Avui resumim el que ell ens va dir amb els 6 tips creativadors de l'Escola Thau.

 

  • EL CONSELL DELS INFANTS

Potser és obvi, però realment no és usual que una escola tingui un òrgan participatiu, consultiu i executiu en tots els àmbits educatius. Des dels més petits fins a qui es prepara per al món universitari, són citats regularment per representar tots els seus companys a l’hora de decidir aspectes que afecten el dia a dia del centre o activitats i projectes de futur. El Consell d’Infants és important per sentir-se part real de l’escola, ser-ne veritablement protagonistes i per veure que les propostes dels estudiants són escoltades i valorades. No és només un formalisme, és una realitat: totes les opinions són escoltades. Potser no es podran materialitzar, però com diu l’Agustí, “benvingudes les idees de bomber”.

 

  • LA DIGNIFICACIÓ DE LA ROTLLANA

Recordeu les rotllanes que fèiem de petits al parvulari o de colònies i campaments? Potser ho veiem com una cosa d’abans o una manera de fer una mica exòtica, però realment, quants clatells i quants ulls veuen els estudiants en la seva vida escolar? Aquesta idea de l’Agustí ens va fer obrir els ulls. Parlar mirant-se als ulls és molt important. De fet, ho fem des que la humanitat és humanitat, al voltant del foc, explicant històries ancestrals. El projecte educatiu de l’Escola Thau comporta la dignificació de la rotllana, el fet de sentir-se partícip d’un grup que transmet escalf i confiança i on, sobretot, es parla entre iguals mirant-se els ulls.

 

  • ELS ESPAIS

El primer que sorprèn els visitants de l’escola és la seva arquitectura. L’Escola Thau va ser construïda als anys setanta amb una visió forta de futur: espais amples i diàfans, i sobretot amb vista a l’horitzó. Potser, si llegiu aquest post i no sou del món de l’educació, no trobareu important aquesta dada, però per al desenvolupament del projecte educatiu, uns espais que permeten el treball grupal o individual i unes perspectives obertes de finestres enfora són fonamentals. L’Agustí ens deia que s’hauria de fer la visita ajupits, com si fóssim nens. Ens hem plantejat mai què veuen els nens des de la seva mida? Què hi tenim a les parets? No hi ha cap dubte que els espais són una de les claus de l’èxit creativador de l’Escola Thau.

 

  • EDUCANT ELS ALUMNES PER A MILLORAR EL PRESENT

Els educadors a vegades caiem en l’error de dir i pensar que estem educant pel futur, és a dir, que els infants i els joves que acompanyem en l’àmbit acadèmic i personal s’han d’estrenar en el món quan acaben els estudis. És un error! L’Agustí ens recordava que els estudiants de l’Escola Thau no són el futur, són el present, i per això la seva metodologia creativadora està preparada perquè tot el potencial creatiu de l’infant i el jove es porti a l’ara i a l’aquí. Evidentment, l’Escola Thau fa el que fan totes les altres escoles, preparar per al futur, però sense oblidar-se que en aquest “ara mateix” també hi són presents.

 

  • OBERTS ALS REPTES DEL SEU ENTORN

Els altres quatre tips anteriors no tenen sentit si l’escola estigués tancada com una caixa forta i no fos present en el seu entorn més immediat. L’escola té projectes creativadors amb institucions de la seva ciutat i del seu barri, com ara ajudar els metges a millorar el seu dia a dia a l’Hospital de Sant Joan de Déu, dissenyar i construir elements de jardineria a llars d’infants de les Corts i el Baix Llobregat, o dissenyar i construir l’hort terapèutic de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Podríem esmentar molts altres projectes, però la idea és prendre consciència i actuar, i d’això els alumnes i els seus docents en saben un niu. Un últim projecte que no pot quedar desapercebut és, en aquest cas, més de portes endins, quan els nois i les noies van dissenyar uns ginys perquè un company amb mobilitat reduïda pogués jugar els mateixos jocs que ells.

 

  • EL GRUP DE JAZZ

Us imagineu el primer dia que el vostre director exerceix com a tal i, reunint el claustre de l’escola, us diu que ara la manera d’organitzar-se serà com un grup de jazz? Doncs l’Agustí va començar així amb els seus companys i companyes. El missatge és molt potent, ja que en un grup de jazz no hi ha director, hi ha algú que marca el ritme amb la bateria, però tothom es pot permetre fer solos. Tothom té protagonisme, tothom és membre del grup i el seu projecte és valuós per a l’escola. Tot això serien paraules boniques si no hi haguessin fets organitzatius que es tradueixen en hores i recursos cap al projecte, dotant l’activitat d’una capacitat i un reconeixement per realitzar-lo. El grup de jazz és tan eficient que fins i tot els membres de l’equip de manteniment són actius en els projectes. Paraules de l’Agustí: “són els nostres enginyers”.

 

Només ens cal una paraula: Uau!