La creativitat requereix vèncer la por

Recordes quantes vegades no has respost a una pregunta a classe per por a la burla dels teus companys?
Has pensat en totes les vegades que has deixat de vestir-te com volies per por a què diran?
Quan va ser l'última vegada que vas decidir callar i et vas guardar la teva opinió sobre el plantejament del teu cap pel risc a quedar en ridícul amb els teus col·legues?

Sovint la por impedeix que ens equivoquem, però també que encertem. Són molt comuns les situacions en què preferim "el seny", "el no sortir de la mitjana" i "el silenci" abans de córrer el risc de fracassar.

¿I per què li tenim tanta por a equivocar-nos?
Potser és pel gran prestigi del que gaudeix l'èxit, perquè en la nostra cultura ser el guanyador és cool.

Però a causa d'això ens hem de quedar sense intentar-ho?
La creativitat requereix vèncer la por. Hem de provar, temptejar, llançar idees, respostes, preguntes, opinions, tot per aprendre, per millorar.

Llorenç Guilera, expert en creativitat, assevera que "La por a cometre errors i fracassar paralitza i fa que s'abandoni una bona idea per no assumir riscos. La creativitat requereix fer un salt en l'espai desconegut que sovint cau en el fracàs". Ull!, que diu que sovint cau en el fracàs, no sempre. Però no seria correcte entendre aquest fracàs com una cosa negativa, és millor entendre-ho com un pas intermedi en el camí a l'assoliment.

Continua Guilera:

"... Que l'error ensenya més que l'encert no és una frase bonica, és una realitat tangible quan la persona que s'equivoca té l'actitud emocional adequada davant dels seus errors i sap analitzar les causes dels mateixos per extreure nous coneixements. L'actitud sana i recomanable davant d'un fracàs ha de ser: 'd'acord, això no ha funcionat. Anem a veure per què ia trobar el que de veritat funcionarà' ... "[Guilera, 2011]

Així, el que venç la seva por se situa més endavant del que no ho fa, sap per on no anar, ha guanyat experiència.

Alguna vegada deixarem de tenir por?

No. Només que seria bo que no ens tirem a córrer davant la seva presència, que l'enfrontem, que el desafiem.

• Què Li passa a l'home si corre per por?
• Res li passa, només que mai aprendrà. No ha de córrer. Ha de desafiar a la seva por, i malgrat ell ,ha de donar el següent pas en el seu aprenentatge, i el següent, i el següent. Ha d'estar ple de por, però no s'ha d'aturar. Aquesta és la regla! [Castaneda, 2013]

Referències:
. Llorenç Guilera Agüera (2011). Anatomia de la creativitat. Barcelona: FUNDIT - Escola Superior de Disseny ESDi. Link: www.esdi.es/content/pdf/anatomia-de-la-creatividad.pdf
. Castaneda, Carlos (2013). Els ensenyaments de don Juan: una forma yaqui de coneixement. Mèxic DF: Fons de Cultura Econòmica