29/02/2016

Immersos en un món emergent. Morir o sobreviure? Tu decideixes.

Què podem fer per enfontar-nos a un món amb uns avenços sense precedents? Ens ho explica Maria Delgado partint de l'anàlisi de Juan Martínez­ Barea a "El mundo que viene"

Davant l’actual i inevitable fenomen de la globalització, el món ha cobrat velocitat de forma espectacular a causa dels avenços sense precedents en la tecnologia, les comunicacions, la ciència, el transport i la indústria. Entenem aquest procés com una conseqüència del progrés humà, no obstant això, el considerem caòtic, ja que requereix ajustos i planteja reptes i problemes importants.

 

 

És el moment de treballar i reflexionar sobre el que és necessari perquè tots els països puguin beneficiar­se d’aquest fenomen per tal d’afavorir i crear un sistema de societat més just. Com a punt de partida, educar en la creativitat pot ésser una línia estratègica per educar al canvi i formar persones riques en originalitat, flexibilitat, visió futura, iniciativa, confiança i autònomes per afrontar obstacles i problemes que se’ls van presentant en la seva vida escolar i quotidiana. Per tal d’aconseguir­ho, els professionals de l’àmbit educatiu hem de disposar i oferir les eines adequades per fomentar la innovació del nostre alumnat. És durant el procés d’ensenyament­aprenentatge que s’ha de treballar el desenvolupament del talent dels infants i alhora, atorgar un paper fonamental a la creativitat, ja que considerem que ajuda a afavorir potencialitats i aconseguir una millor utilització dels recursos individuals i grupals durant l’etapa educativa.

Partint d’aquesta premissa, un tret important a debatre, consisteix en el fet que els sentiments de por i inseguretat assetgen cada vegada amb més força en els ciutadans/es.

Actualment vivim dins una atmosfera d’inestabilitat, la qual caracteritza la vida contemporània i es tradueix en una creixent propagació de la por. En aquest context no podem parlar d’una educació creativa sense esmentar la importància d’una atmosfera creativa que propiciï el pensament reflexiu i creatiu.

 

 

Arribats aquest punt podem afirmar que una educació creativa és una educació desenvolupadora i auto­realitzadora, en la qual no solament resulta valuós l’aprenentatge de noves habilitats i estratègies de treball, sinó també el des­aprenentatge d’una sèrie d’actituds que en determinants moments semblen ser establerts o imposats i ens dificulta per ser creatius o per permetre que altres ho siguin.

Seguint aquesta línia, és interessant l’anàlisi que realitza Juan Martínez­ Barea en el seu llibre “El mundo que viene”, on argumenta la seva visió positiva del canvi per assolir un món ple d’oportunitats per a tots/es.

Maria Delgado Fuertes

Aconsegueix el llibre "El mundo que viene" per entendre el futur a la nostra web:

 

 

 

 

Comentaris