17/07/2017

El dibuix com ajuda educativa

Cal tenir més en compte el dibuix com a mitjà de comunicació ja que la nostra ment treballa amb imatges per processar la informació. Per tant, ¿no és bona idea poder transmetre les idees amb dibuixos?

 

Fa un temps vaig llegir un article titulat "¿Por qué dejamos de dibujar?" que em va semblar molt interessant (annex 1). L'article destaca la importància del dibuix i de la representació gràfica de la realitat pel desenvolupament humà. Parla de la necessitat humana vital (present sobretot en els nens) de comunicar amb dibuixos; de relacionar-nos amb el món a través de representacions visuals del que som, del que veiem i del que sentim.

Molts de nosaltres, al llarg de la vida, anem deixant aquest recurs com a conseqüència de formar part d'un procés cultural que sovint prioritza educar la comunicació verbal, deixant de banda altres vies d'expressió. Però el dibuix no és només una expressió artística, és un recurs per resoldre problemes, visualitzar idees, analitzar, crear i compartir amb altres. Ens permet estimular la nostra imaginació i generar noves possibilitats alhora que ens permet comunicar-les.  

Cal estimular la imaginació, els ulls de la ment, per veure més quan pensem. Vladimir Nabokov  va dir: "no penso en paraules, penso en imatges". Ell és conegut com a escriptor, comunica amb paraules les seves imatges mentals. I en aquest procés de transformar el que veu en lletres, genera significats i continguts que exploten en la ment de qui les llegeix en forma de vives imatges.

El llenguatge verbal, el discurs, representa un complex instrument essencial per la comunicació i també per la construcció de pensament, però no és l'únic. El llenguatge verbal genera i construeix pensament, però, quan pensem ho fem directament en paraules? O és la paraula la que ens permet etiquetar i transmetre la imatge que hi ha a la nostra ment?

Doncs bé, sabem que funcionem psicològicament per imatges, tal i com s'exemplifica en el vídeo de TED de Tom Wujec. Qui afirma que la ment humana rep, processa i interpreta la informació en termes d'imatges. We make meaning by seeing. By an act of visual interrogation, diu Wujec. (annex 2).

 

Després de donar-li voltes a aquest tema vaig buscar informació referent als graphic recording i altres estratègies visuals que poden actuar com ajuda per la representació de la realitat. Al fer-ho, vaig arribar a un altre article (annex 3) en el que es parla de com les imatges són i creen significat, i com l'ús d'això pot representar una bona tècnica per gestionar el pensament.

Aquí entra en joc Dan Roam, autor de diferents llibres i fundador d'una consultoria per empreses que utilitza el visual thinking (o pensament visual) com a recurs per resoldre problemes i per pensar millor. Roam ens parla del pensament visual, concepte que posa de relleu la nostra capacitat innata per representar i construir imatges mentals. És una metodologia que ens permet representar idees de manera gràfica o visual, a través del dibuix. És un recurs important ja que permet identificar i representar problemes, analitzar-los, simular processos, descobrir noves solucions i sobretot comunicar-les. Actua com estratègia coherent amb el funcionament del nostre pensament, que ens permet no només representar gràficament per un mateix i pels altres, sinó també entendre millor i aprendre junts (annexos 4 i 5).

                     

La realitat és diversa, els camins pel pensament també. Així doncs, aprofitar diferents codis per la construcció d'imatges mentals, i per afavorir la seva representació i comunicació és més productiu i realista, que limitar-nos a un sol camí.  Tenim una visió panoràmica de la realitat i som capaços de representar-la a través de diferents codis. Percebem el món de forma multi-sensorial, per tant resulta coherent utilitzar varis llenguatges i fer ús de cada un dels sentits per representar-lo i comunicar-lo; de manera que evidentment no només lo purament visual pren rellevància, sinó també per exemple lo auditiu, o lo olfactiu. Però inclús així, lo destacable de tot això és que a través d'aquestes vies sensorials el que es genera en la nostra ment són imatges. Un so pot generar una imatge mental, una olor també.

Així doncs, la varietat en les formes de representació d'una situació ens aportarà major obertura de pensament, major facilitat per crear solucions, per aconseguir objectius, per construir i comunicar les imatges que hi ha a la nostra ment. Per això cal fomentar a les aules (més enllà de l'edat!) la possibilitat de representar i viure la realitat mitjançant múltiples codis. A l'escola, a l'institut, a la universitat... hauríem de veure més, escoltar més, parlar més, olorar més, tastar més... i, sobretot, dibuixar-ho més.

 

 

(un exemple audio-visual: Kevin Johanson i Liniers http://youtu.be/dUG9ykVjE7Y)

Anexes:

  1. ¿Por qué dejamos de dibujar? - http://elclipinfinito.com/2014/03/03/por-que-dejamos-de-dibujar/
  2. Tom Wujec. 3 ways the brain creates meaning - https://www.youtube.com/watch?v=wPFA8n7goio
  3. Visual Thinking, Graphic Recording y de cómo los dibujos solucionan problemas- http://www.40defiebre.com/visual-thinking-graphic-recording-y-de-como-los-dibujos-solucionan-problemas/
  4. Pensamiento visual o visual thinking: http://blog.productividadextrema.com/2012/09/pensamiento-visual-o-visual-thinking.html
  5. Vídeo: Visual Thinking is... -  http://youtu.be/ItnNf4jHsiY

 

 Glòria Rigol Mallafré

Psicòloga Educativa

Comentaris