31/03/2015

15 formes de pensament per a la creativitat i la resolució de problemes

Hi ha diferents formes de pensament, aquí us les deixem perquè les pugueu descobrir totes.

  • Analític

Comprendre una situació dividint-la en parts petites o determinant les implicacions d’una situació pas a pas establint casualitats.

Inclou la organització de les parts d’un problema o situació en una forma sistemàtica, fent comparacions de les diferents característiques o aspectes, establint prioritats sobre una base racional, identificant seqüències de temps, relacions causals, o relacions condicionals.

 

  • Aproximat

Una forma de pensar sobre suggeriments i idees que no fixa el seu significat d'una manera gaire precisa, sinó que els porta a significar "aproximadament" el que s'ha suggerit.

 

  • Conceptual

És comprendre una situació o problema combinant les parts a fi d'establir la totalitat. Inclou la identificació de patrons o connexions entre situacions que no estan òbviament relacionades; identificar els elements clau subjacents en situacions complexes. El pensament conceptual és la utilització del raonament creatiu, conceptual o inductiu aplicat a conceptes existents o per a definir conceptes nous.

 

  • Crític

És una actitud intel·lectual que es proposa analitzar o avaluar la estructura i consistència dels raonaments, en particular les opinions o afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com verdaderes. També es defineix, des d’un punt de vista pràctic, com un procés mitjançant el qual s’utilitza el coneixement i la intel·ligència per arribar, de forma efectiva, a la posició més raonable i justificada sobre un tema, i en la qual es procura identificar i superar les nombroses barreres o obstacles que introdueixen els prejudicis. Tal avaluació pot basar-se en la observació, en la experiència, en el raonament o en el mètode científic.

 El pensament crític es basa en valors intel·lectuals que tracten d’anar més enllà de les impressions i opinions particulars, pel que es requereix claredat, exactitud, precisió, evidència i equitat. Té per tant, una basant analítica i una altra avaluativa. Encara que faci servir la lògica, intenta superar l’aspecte formal d’aquesta per poder entendre i avaluar els arguments en el seu context i dotar les eines intel·lectuals per distingir el que es raonable del que no, o el que es verdader del que és fals. El pensament crític es troba molt lligat al escepticisme científic i al estudi i detecció de les fal·làcies.

 

  • Convergent

El pensament convergent es mou buscant una resposta determinada o convencional i troba una única solució al problema.

 

  • Divergent

El pensament divergent es mou en varies direccions en busca de la millor solució per resoldre problemes als que sempre enfronta com a nous, sense mantenir patrons de resolució establerts podent donar així una generosa quantitat de solucions adequades en comptes de trobar una única i correcte.

 

  • Synvergent

Neologisme inventat per Michael Gelb per descriure l’ús òptim d’ambdós hemisferis del cervell, el dret i l’esquerra. Obtenim millors resultats en els negocis i en la vida de cada dia, diu, quan combinem elements del pensament convergent, ordenat, detallista, del hemisferi esquerra, i el pensament divergent, creatiu, global, de l’hemisferi dret.

Gelb diu que podem aconseguir aquest equilibri, amb pràctiques com portar diaris personals o blocs de notes, meditant, apreciant com altres pensen de diferent forma (si ets un artista, menja amb un comptable, si ets un comptable, convida a un artista a dinar) i cultivant un “entorn que alimenti la ment” tant en el treball com a casa, amb tocs com ara utilitzar tanta il·luminació natural com sigui possible, penjant art a les parets, escoltant música clàssica en un equip estèreo de qualitat i assegurant que en les habitacions l’ambient no estigui massa carregat, calent o fred.

 

  • Dur

Denominació proposta per Roger van Oech, que ho contraposa al pensament suau. Els conceptes durs són molt concrets, sense ambigüitat, mentres que els suaus admeten molts més matisos. El pensament dur tendeix a ser rigorosament lògic, precís, exacte, específic i coherent.

 

  • Suau

Denominació proposta per Roger van Oech, que ho contraposa al pensament dur. El pensament suau és metafòric, aproximat, difús, graciós, juganer, i tolera contradiccions. Ambdós tipus de pensament juguen un paper molt important en el procés innovador, però actuen en fases o etapes diferents.

El pensament suau és més efectiu en la fase de incubació, quan s’estan buscant noves idees. En canvi, el pensament dur és convenient tant en la etapa de preparació com en la etapa d’evolució de les idees, així com també en el procés de portar-les a la pràctica, fins que es converteixen en innovacions.

 

Pensament suau

Pensament dur

Metàfora

Lògica

Somni

Raó

Humor

Precisió

Ambigüitat

Coherència

Joc

Trabajo

Aproximat

Exacte

Fantasia

Realitat

Paradoxa

Directe

Difús

Centrat

Empenta

Anàlisis

Generalització

Específic

Jove

Adult 

 

  • Disponible

Una aproximació a la resolució de problemes que implica apertura i sensibilitat a totes les formes possibles d’establir connexions.

 

  • Jànic

Denominació proposta per Albert Rottgenberg, psiquiatra nortamericà, al 1971. El pensament jànic, (del déu romà jano) es caracteritza per concebre activament dos o més idees, imatges o conceptes contraris simultàniament. Els conceptes oposats o antitètics es conceben com existents un junt al altre o igualment operatius i vertaders. És un pensament complex, diferent del pensament dialèctic, de la ambivalència i del pensament dels nens o dels esquizofrènics. Té lloc en plena consciència, en plena racionalitat i facultats lògiques plenament operatives però es fa ús de mecanismes del pensament oníric, aprofitant-se de materials inconscients. És capaç de pensar en un concepte i en el seu contrari sense problema.

 

  • Lògic o Vertical

És el pensament normal, que suposa una concatenació d’idees correctes mitjançant passos que es poden justificar.

 

  • Lateral

Creat per Edward de Bono com a contraposició i complement al pensament vertical o lògic. Té com a objectiu el canvi de models. És al mateix temps una actitud i una forma de tractar la informació. Una bona forma de comprendre-ho és en contraposició al pensament vertical.

 

Vertical o lògic

Lateral

És selectiu.

           És creatiu.

Només es mou si hi ha una direcció en la que moure’s.

           Es mou per crear una direcció.

Es analític.

           És provocatiu.

Cada pas ha de ser correcte.

           No fa falta que els passos siguin correctes.

Es basa en el judici i en la valoració.

 Prescindeix de tota forma de judici i de valoració.

S’utilitza la navegació per bloquejar bifurcacions i desviacions laterals.

           No es rebutja cap camí.

Les categories, classificacions i etiquetes són fixes.

           No ho són.

Segueix els camins més evidents.

           Segueix els camins menys evidents.

És un procés finit.

           És un procés probabilístic.

La informació s’utilitza amb el seu valor intrínsec, per arribar finalment a una conclusió mitjançant la inclusió en els models existents.

          La informació no s’utilitza com un fi sinó com un mitjà per provocar una disgregació dels models i la seva reestructuració automàtica en noves idees.

 

  • Metafòric

Unir dos conceptes de forma que el resultat sigui una millor comprensió de un de ells. Es pot practicar responent a les dos grans preguntes metafòriques:

  • A què s’assembla això?
  • A què no s’assembla això?

 

  • Sistèmic

Actitud del ser humà que es basa en la percepció del món real en termes de totalitats per el seu anàlisi i comprensió. Es diferència d’un plantejament del mètode científic, que només percep parts d’aquest i, en molts casos, de manera incorrecte. Aquest nou model pretén, per tant, començar a desenvolupar comunitats compromeses amb un canvi profund personal i organitzatiu.

Els continguts de la disciplina del pensament sistèmic van ser concebuts originalment per Peter Senge, director de pensament de sistemes i aprenentatge organitzacional del MIT en el llibre “La quinta disciplina”.

Pensar sistèmicament significa:

  • Pensar de forma multidimensional: circular, horitzontal, vertical i lateral.
  • Focalitzar el tot, les parts i principalment, promoure la interacció entre les parts d’un sistema.
  • Ser conscient de que el tot mai pot ser avaluat per el simple anàlisi de les seves parts.

Pensar sistèmicament és multiplicar el nombre d’opcions i per tant, crear una major habilitat en generar una acció coordinada i dirigida en el sentit de produir una finalitat específica, ja sigui personal o professional.

Comentaris